La llum ultraviolada, o llum ultraviolada, és un tipus de radiació electromagnètica que no és visible a l'ull humà. Això vol dir que no podem "veure" la llum UV de la mateixa manera que podem veure la llum visible com ara vermell, taronja, groc, verd, blau i violeta. Tanmateix, podem detectar la presència de llum UV d'altres maneres.
Una manera de detectar la llum UV és mitjançant l'ús de materials especials que brillen o fluoresceixen en resposta a la llum UV. Per exemple, molts teixits blancs o de colors clars brillaran en blau o violeta quan s'exposen a la llum UV. Això es deu al fet que la llum UV fa que certes molècules del teixit s'excitin i emetin llum visible en resposta.
Una altra manera de detectar la llum UV és mitjançant l'ús de càmeres o sensors especials sensibles als UV. Aquests dispositius són capaços de capturar imatges o mesures de la llum UV que estan fora de l'abast de la visió humana. Aquestes imatges sovint apareixen com a tons blaus o morats fantasmals o eteris, depenent de la intensitat i la longitud d'ona de la llum UV que es capta.
Tot i no ser visible per als ulls humans, la llum UV té un paper important en molts aspectes de les nostres vides. Per exemple, la llum ultraviolada és responsable dels efectes bronzejats i cremadors de la llum solar, així com de la producció de certes vitamines al nostre organisme. També s'utilitza en una varietat d'aplicacions industrials i científiques, com ara esterilització, fluorescència i reaccions fotoquímiques.
En general, tot i que no podem "veure" directament la llum UV de la manera que veiem altres tipus de llum, podem detectar-ne la presència i els seus efectes per altres mitjans. Com a tal, entendre les propietats i els efectes de la llum UV és una part important de la ciència i la tecnologia, i té moltes aplicacions pràctiques a la nostra vida diària.
